,
Web de RevoltaGlobal
Portada del sitio > Notícies > Internacional > La resistència a la megamineria a l’Equador arriba a la (...)

La resistència a la megamineria a l’Equador arriba a la ciutat

Jueves 12 de enero de 2017

Todas las versiones de este artículo:

  • [Español]

 


LaDirecta.cat

El poble shuar s’oposa a la indústria extrativista, que destrueix els seus hàbits de vida i cultura ancestrals i l’expulsa del territori. La regió està en estat d’excepció des del 14 de desembre i la repressió de l’Estat ha augmentat exponencialment.

l diumenge 22 de desembre, en ple bullici per la preparació de les celebracions de Nadal, desenes de persones es concentraven a la Plaza Grande de Quito, per reivindicar la desmilitarització dels territoris de la regió de Morona Santiago, a la Cordillera del Cóndor de l’Equador. Concretament a Nankintz, la zona on l’empresa minera Explocobres SA (EXSA), filial del consorci xinès CRCC (China Railways Construction Corporation) i Tong Ling Non Ferrous Metals pretén iniciar el projecte Panantza-San Carlos, que consisteix en obrir dues mines a celobert. Actualment, està en estat d’excepció des del 14 de desembre de 2016, quan les comunitats camperoles i indígenes shuar que hi habitaven van intentar reprendre el territori del qual havien estat expulsades el mes d’agost.

La ciutat en contra la megamineria

"És el primer cop en sis mesos que s’aconseguia prendre aquesta plaça, símbol de les protestes a la capital", explica Michelle Báez, del col·lectiu Minka Urbana, integrat per activistes que intenten vincular amb la ciutat les lluites contra la mineria al territori. Des de les mobilitzacions per frenar l’ocupació del Yasuní en mans de les petrolieres, diu, "ens havien expulsat de les places, i ara hi tornem, per mostrar la indignació per la falta de respecte i la violència cap als pobles indígenes. La gent és molt conscient de la riquesa del poble shuar i què implica la seva expulsió".

"Aquesta ràbia ha nascut per com s’ha entrat al territori; sense cap consulta prèvia, amb ocupació militar, greuges verbals i manipulacions... a un poble tan digne com el shuar", explica Báez. No s’han mogut del territori des de temps ancestrals –malgrat el discurs estatal que intenta negar-ho-, i fins ara, han estat considerats "herois nacionals", ja que van aportar eines estratègiques a la guerra contra el Perú per defensar militarment la Cordillera del Cóndor.

El 28 de desembre va haver-hi una altra convocatòria amb què també es va ocupar la Plaça Grande. Tot i poder entrar a la plaça, i fer-ho de manera pacífica, la concentració va acabar amb agressions a les manifestants per part d’un grup de persones que s’hi van encarar a crits i llençant ous, i al final, quan tot acabava, van agredir-les. "Ens van estirar dels cabells i propinar cops de puny", narra Juan, que va ser-hi present. La policia també va atacar-les, i tot fa pensar que les agressores van ser un "grup de xoc", al servei de l’Estat, tal com denuncien des de Minka en un document presentat a la Fiscalia l’endemà, 29 de desembre. A més, en el context de repressió, els ministeris d’Interior i de l’Ambient –responent a les denúncies d’EXSA- han iniciat un procés per intentar tancar l’organització Acción Ecológica, que fa 30 anys treballa defensant la terra i la natura, així com la sobirania dels pobles indígenes.

L’increment de la violència

L’organització de mobilitzacions arreu de l’Equador ve promoguda per la crida de la Federació Interprovincial de Comunitats Shuar (FICSH) i la Confederació de Nacionalitats Indígenes de l’Equador (CONAIE), després d’una assemblea d’urgència celebrada a Sucúa, la població més propera a Nankintz. Aquell dia, es va convocar una trobada pel 10 de desembre a San Juan Bosco, una de les comunitats camperoles travessades per la disputa. Allà s’havia de definir com continuar la resistència amb el suport de les federacions indígenes de tot el país, però no es va arribar a realitzar a causa de la intervenció militar que va privar l’entrada a les representants que hi assistiren.

El 14 de desembre es va intentar reprendre la zona, i l’enfrontament va deixar diverses persones ferides i un policia mort. A partir d’aquesta data, es va decretar estat d’excepció i el conflicte s’ha agreujat: hi ha hagut assetjaments i tiroteigs constants per part de les forces de l’Estat i deu persones shuar han estat processades. Cinc d’elles es troben en presó preventiva a Latacunga –lluny de la seva regió– i de manera irregular, sense cap justificació. Aquesta situació els impedeix preparar la defensa en bones condicions. Un d’ells, Agustín Wachapa, és el líder de la FICSH, i el seu aïllament suposa "escapçar" en part el moviment de resistència shuar, segons membres que han conviscut amb la comunitat.

Aquesta persecució de dirigents i accions organitzades, malgrat estar repuntant ara, no és nova: d’ençà que les empreses transnacionals van arribar a la Cordillera per començar la fase exploratòria, l’any 2006, han mort tres persones shuar en context d’enfrontament o assassinades per la seva posició de lideratge. Totes les morts segueixen en la impunitat. "El que passa ara és conseqüència de l’espiral de violència instaurada pel mateix estat", afirma Michelle Báez.

El poble shuar en alerta

Domingo Ankuash, defensor històric dels drets indígenes i membre de la comunitat shuar, va afirmar en unes declaracions als mitjans de comunicació, el passat mes de desembre, que "l’Estat equatorià, amb les polítiques que està duent a terme, està buscant la desaparició de la població shuar". Al llarg d’aquests anys, quan s’ha anat instal·lant l’explotació minera a gran escala, els shuar han vist modificats els seus hàbits de vida, la seva cultura, han perdut territori i molts han hagut de vendre la seva força de treball, canviant la ramaderia i l’agricultura per la mina. "Aquest canvi tan dràstic està afectant la nostra identitat: és una forma de morir lentament", assegura Ankuash. Per això s’han llançat a una defensa radical del seu territori: "Si hem de morir, ho farem lluitant".

Es poden preveure les conseqüències que la megamineria tindrà a la zona perquè s’han pogut veure a la comunitat veïna de Tundayme, on el 2010 va iniciar-se el Projecte Mirador per part de la mateixa empresa però sota un altre nom: ECSA. Báez, juntament amb l’investigador francès resident a Quito i també membre de Minka Urbana, William Sacher, van escriure l’informe Entretelones de la megamineria en Ecuador que explica a partir de testimonis directes què ha implicat l’extractivisme per a Tundayme.

La comunitat de Nankintz n’és conscient: ha vist la contaminació de les aigües, els desallotjaments forçats de la població sense compliment de les reubicacions promeses, les irrisòries compensacions de les servidumbres (cessions temporals a les empreses per a l’explotació), la criminalització i persecució a les que mostraven resistència, i la violència estructural que implica el trencament de la vida rural i la imposició d’una lògica productiva industrial, que ha recaigut sobretot envers les dones. És per això que a la zona de Panantza-San Carlos la resistència per part d’aquests grups de població és forta, a diferència potser d’altres zones del país on sí que s’han acceptat l’entrada de les mineres i venut propietats.

Nakintz com a detonant

La situació a Nankintz està despertant els moviments a diverses ciutats, i sobretot a Quito, on des de Minka Urbana s’està canalitzant una resposta organitzada per visibilitzar i donar suport a la resistència als territoris. La urgència és Nankintz, però així també s’està estenent el rebuig a la megamineria i les greus conseqüències que té pel país. El dimecres 21 de desembre es va convocar una assemblea al cinema de caràcter alternatiu Ocho y Medio a la que van assistir-hi unes 200 persones, totes disposades a aportar el que poguessin per fer front a aquesta situació. Hi confluïren diversos grups: col·lectius d’artistes, moviments urbans, organitzacions de dones i persones independents. La trobada va acabar al carrer, dividint-se en diverses comissions que des de llavors estan activant-se i comencen a treballar.

"El procés ha estat bastant fort: la gent ha respost molt de pressa, perquè ja existia una massa crítica que estava alerta a les problemàtiques. Quan vam començar a convocar plantones setmanals al centre de la ciutat, van afegir-s’hi molts grups de diverses procedències", explica Báez. A més, comenta que el lloc és estratègic, perquè en aquesta zona de la ciutat és molt fàcil accedir a persones que no estan informades i mostren interès pel tema, ja que "la informació que arriba és només l’oficial, cap mitjà està narrant la història des del territori". Juan, un dels assistents a la concentració del 22, coincideix en la necessitat de fer extensiva la convocatòria: "hi ha molta falta d’implicació encara, i els pobles indígenes, així com els territoris amenaçats pels projectes extractius, són en gran part desconeguts i menyspreats per la població urbana".

L’estat: el promotor i garant de la megamineria

El projecte Panantza-San Carlos no és l’únic i no afecta només a la zona de Nankintz, sinó que tindrà repercussions ambientals i econòmiques a tota la Cordillera. William Sacher afirma que l’Equador està esdevenint el que ell anomena un "mineraloestat", ja que a partir de l’arribada de Correa (2006) al poder, és el mateix Estat el que promou i assumeix la mineria a gran escala com un projecte polític i es crea un entramat institucional per donar suport a la construcció d’infraestructures pels projectes extractivistes. Abans, la lògica era de caràcter neoliberal, època durant la qual s’afavorí l’entrada de capital per a l’exploració del territori, donant a les empreses llibertat de circulació de capitals i d’accions per a la inversió minera.

Quan el govern aposta per aquesta matriu productiva tan invasiva, pren la responsabilitat de buidar el territori d’assentaments humans en benefici de les empreses, que es desentenen totalment de la responsabilitat de reubicar les persones expulsades. És l’Estat qui s’encarrega d’aquests processos, deixant únicament en mans de l’empresa el pagament de les compensacions, que són d’entre 3.000 i 5.000 dòlars per hectàrea. A més, les transnacionals xineses no tenen gens d’interès a legitimar les seves accions al territori ni en assumir cap responsabilitat social, no es preocupen d’intervenir en les comunitats i imposen unes condicions laborals molt dures.

"Caminem cap a un país miner, seguint el mateix procés que vam tenir amb el petroli: matèria barata, sense processament i amb una destrucció sense miraments del territori", es lamenta Sacher. Això implica vulnerabilitat en l’àmbit econòmic, ja que l’Equador seguirà depenent de les fluctuacions del capital internacional. Segons Sacher, això "només és un pas més del procés colonial que va començar fa segles". Cada cop la "modernitat" avança més endins en el territori, seguint la lògica de l’acumulació de capital, i "es compleix un patró similar a molts altres processos, com la conquesta de l’oest nord-americà", compara, ja que considera que es segueixen els mateixos mètodes: engany, violència, ocupació militar, matances.

Amb aquestes mesures d’implantació de la megamineria mitjançant legislació, repressió i descomposició de moviments socials, mètodes molt semblants a gran part de l’Amèrica Llatina, s’ha obert el pas a la dreta. Està passant a l’Argentina, el Brasil, i pot passar a l’Equador en les pròximes eleccions del mes de febrer, donant la victòria a Lasso, el candidat de la coalició Alianza por el Cambio. "Això implicaria un avanç del capital molt més agressiu encara", sosté Báez.

Reprendre l’esperança d’un altre Equador

Tal com ho veuen des de Minka Urbana, la gent organitzada a les ciutats pot fer molta pressió en les esferes governamentals i el capital. Els objectius de la mobilització són, en primera instància, aturar la presència militar a la zona i, a més llarg termini, aconseguir fer fora el model de megamineria que està destruint els territoris. "Crec que hem de ser solidàries amb la gent que està posant el cos, està defensant amb la seva vida el territori; i també defensar la nostra pròpia supervivència, ja que depenem de la gent que produeix al camp, a la selva, i aquest acaparament ens afecta directament", reflexiona Báez.

Les accions que s’estan duent a terme consisteixen a visibilitzar el problema, informar del que està passant, que tothom comprengui bé la situació i organitzar, tramar un teixit de grups ja actius i de persones per cridar l’atenció a escala nacional. "Volem ser una rèplica de denúncia de les veus shuars, perquè no hi ha cobertura mediàtica i el discurs oficial és molt fort", diu Báez. Sacher afirma que "amb aquestes accions estem reprenent l’esperança que va haver-hi quan Correa va arribar al poder i que ha traït posant el país al servei del capital internacional. Volem dur a terme un altre tipus de projecte econòmic, polític i social per a l’Equador".


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del sitio RSS 2.0  |  tornar a dalt inici