,
Web de RevoltaGlobal
Portada del sitio > Notícies > Internacional > Refugiades: sense escapatòria en l’hivern més cru de Grècia

Refugiades: sense escapatòria en l’hivern més cru de Grècia

Martes 17 de enero de 2017

Todas las versiones de este artículo:

  • [Español]

 


Entre neu i temperatures gèlides, milers de sol·licitants d’asil malviuen sense possibilitats de sortir de Grècia perquè van arribar-hi després del pacte bilateral entre la UE i Turquia del 18 de març de 2016.

Durant els temps de la Grècia clàssica, el mar va ser una via de transport transcendental. Amb vaixells fets a mesura per navegar a cabotatge i comerciar, el poble grec va estendre la seva empremta per totes les ribes del Mediterrani. Això no obstant, avui en dia, Grècia fa de mur de contenció. Les costes hel·lèniques, un símbol històric de la llibertat de moviment de persones, han perdut el valor que tenien a l’Antiguitat. El camp de refugiats de Skaramagkas, situat a una zona portuària i industrial a la perifèria d’Atenes, n’és una prova. Just al costat del mar, l’espai d’internament acull prop de 3.000 persones. D’aquestes, almenys un terç són menors d’edat.

Envoltat de reixes metàl·liques amb filferro espinós, el recinte d’Skaramagkas està custodiat per l’armada, el cos naval de l’exèrcit grec. Les instal·lacions formen part d’un antic port de mercaderies que encara segueix operatiu. La zona, aïllada de qualsevol centre urbà, no té gaire vida més enllà de les refugiades que resideixen entre la infraestructura portuària. L’espai en el qual s’allotgen, pavimentat amb asfalt, és una àrea d’àmplies dimensions composta de petites cabines prefabricades que fan de sostre a les persones sol·licitants d’asil. Els barracons contrasten amb les grues metàl·liques, que s’alcen com monstres al seu voltant, per carregar i descarregar els enormes contenidors que transporten els vaixells mercants atracats al port. Això no obstant, mentre que les mercaderies dipositades a Skaramagkas es troben en moviment constant per generar consum i capital, les persones en recerca de refugi que viuen a Skaramagkas no tenen llibertat per viatjar més enllà de les fronteres de Grècia, un país en una situació de crisi crònica i un percentatge d’atur que s’acosta al 25% del total de la població activa.

Un hivern de neu i temperatures extremes

Actualment, segons les xifres oficials, hi ha gairebé 63.000 sol·licitants d’asil que es troben atrapats en territori grec. En plena estació d’hivern, les seves condicions de vida són encara més difícils. Des del mes de desembre, Grècia es troba sota els efectes d’onades de fred molt dures i poc usuals per la meteorologia del país. En alguns casos, hi ha persones que han estat reallotjades en apartaments particulars, però la majoria de refugiades segueixen vivint en centres internament mal preparats per contenir les baixes temperatures, a on han patit les conseqüències adverses d’un clima extremament gèlid.

En línies generals, les organitzacions humanitàries han millorat les instal·lacions en previsió del mal temps, però les mateixes entitats que treballen als camps i molts grups en defensa dels drets humans han denunciat que les institucions europees i el govern grec no han invertit prou recursos en adaptar els centres d’internament per tal que resistissin l’impacte del fred, el vent i la neu dels darrers dies. A l’illa de Lesbos, la situació encara és pitjor. Fa uns quants dies, el camp de Mòria, a on moltes refugiades encara dormen en tendes a la intempèrie, va quedar completament recobert de neu.

Al nord de Grècia, les condicions climàtiques també han estat extremes. A la regió de Macedònia, les temperatures han superat els 10 graus sota zero. "Als camps de Vassilika i Softlex [propers a la ciutat de Tessalònica], molta gent segueix vivint en tendes", denuncia Angeliki Nikolopoulou, advocada especialitzada en drets humans que treballa sobre el terreny. Segons la lletrada, les instal·lacions dels dos centres d’internament no tenen aigua calenta ni calefacció. "La situació és molt precària: la gent s’intenta escalfar amb radiadors i estufes, però moltes vegades no funcionen perquè el sistema elèctric dels camps cau contínuament", explica Nikolopoulou, que també es dedica a fer assessorament legal a persones refugiades i migrants.

Al camp de Skaramagkas, els barracons que serveixen d’allotjament per a les refugiades resguarden mínimament de les temperatures gèlides. Tanmateix, moltes sol·licitants d’asil consideren que a dins de les cabines no hi ha prou calefacció per protegir-se del temps glacial de les últimes setmanes. "A dins de cada barracó hi tenim un aparell d’aire condicionat que també escalfa, però no en tenim prou per contenir el fred", explica Gadir, un refugiat sirià que resideix al camp amb la seva dona i els seus cinc fills menors d’edat des de fa quasi sis mesos.

Les conseqüències de l’Acord UE-Turquia

Actualment, els càlculs indiquen que el 90% de la gent que va viatjar fins a Grècia per demanar acollida a Europa és refugiada de guerra, però al país hel·lènic i a la resta d’estats de la Unió Europea ja no s’apliquen les bases més elementals del Dret Internacional Humanitari. A Skaramagkas, a on conviuen àrabs procedents de Síria i de l’Iraq, gent d’origen kurd i persones d’Afganistan, hi ha moltes sol·licitants d’asil que esperen sortir de Grècia per tal de ser relocalitzats a un altre país europeu. Això no obstant, els processos de reubicació i reunificació familiar que gestiona la Unió Europea són extremadament lents i no valen per a tothom.

En aquest context, hi ha milers de refugiades que tenen molt poques possibilitats de desplaçar-se a un altre Estat membre de la UE. Gadir, que porta gairebé mig any a Skaramagkas, va fugir amb tota la seva família de Síria fa més d’un any fins a arribar amb una barca pneumàtica a l’illa de Kios pocs dies després de l’acord entre la UE i Turquia. El tractat bilateral, firmat el 18 de març de 2016, es va adoptar per limitar la massa de sol·licitants d’asil que es dirigien a territori europeu des de les costes turques. El pacte també va establir que qualsevol persona refugiada o migrant que arribés de forma irregular a les illes gregues després del 19 de març podria ser deportada de tornada a la península d’Anatòlia.

Amb tot, más enllà dels casos particulars, les persones que van arribar a Grècia després de l’acord entre les institucions europees i el govern d’Erdogan no té dret a entrar al programa de reubicació als altres països que formen part de la UE. En aquesta situació, si volen romandre a Europa, a moltes sol·licitants de protecció internacional només els queda l’opció d’iniciar el procés de petició d’asil a l’Estat grec. Aquest és el cas de la família de Gadir, que va viatjar al continent europeu amb l’objectiu inicial de sol·licitar acollida a Alemanya.

El difícil èxode dels refugiats

A Grècia, els relats mitològics de l’Antiguitat queden molt lluny, però les peripècies de moltes refugiades des que van sortir del seu país d’origen són equiparables a l’Odissea d’Ulisses. Muhammad Alsaief és un sol·licitant d’asil sirià que va complir la majoria d’edat poc després de posar els peus a territori grec a finals de març del 2016. Durant l’estiu passat, va viure un mes i mig al camp de Skaramagkas, a on encara té moltes amistats a qui visita sovint.

A hores d’ara, Alsaief està allotjat a l’apartament d’una amiga grega i treballa com a intèrpret d’àrab i anglès per diverses organitzacions humanitàries. Tanmateix, el seu periple fins a arribar en aquesta situació de relativa estabilitat va estar ple d’entrebancs. Quan encara estava a Síria, el jove va començar la carrera d’informàtica a la ciutat de Latakia, però la seva etapa universitària no va durar més d’una setmana. Segons explica, un combatent libanès del grup armat xiïta Hezbollah el va segrestar un dia pel fet de formar part de la comunitat sunnita i el va torturar durant una nit sencera.

"El milicià estava borratxo i jugava amb mi. Durant cinc segons, em va posar la punta de la pistola al cap i va amenaçar de matar-me a l’instant. Em va passar tota la vida al davant", comenta Muhammad, que encara es troba en xoc després dels abusos que va patir a la caserna de l’organització libanesa. "Tot sovint, encara tinc malsons recordant aquell moment. És un trauma que mai aconseguiré oblidar", afegeix amb tristesa el jove sirià. Després de diverses hores de tortura, Muhammad va ser alliberat, però només sota certes condicions. "La meva família va haver de pagar 5.000 euros de rescat al milicià que em va segrestar", declarar el noi. Més endavant, amb una mica més de diners, el seu pare va aconseguir un permís del règim per tal que Muhammad pogués abandonar el país.

Un cop al Líban, Muhammad va volar fins a Turquia i des d’allà va arribar a l’illa de Kios. Allà, hi va estar retingut diversos mesos fins que va accedir a la Grècia continental, a on aconseguir documentació falsa i un bitllet per anar en vaixell des de l’illa de Korfú fins a Itàlia. Tanmateix, el jove va ser interceptat als controls, la policia grega li va registrar les empremtes dactilars i després el va empresonar durant 25 dies. A partir d’aleshores, les seves possibilitats de ser relocalitzat a un altre país europeu es van acabar i no va tenir altre remei que demanar asil a Grècia. Avui en dia, el noi encara està esperant que l’Estat grec li doni una resposta a la seva sol·licitud.

La sol·licitud d’asil a Grècia, una última alternativa

A Skaramagkas, els amics sirians de Muhammad es troben en una situació similar a la seva. En el seu cas, se senten en una posició molt vulnerable, no volen revelar la seva identitat real i donen noms falsos per evitar qualsevol tipus de problema. Entre tots ells, hi ha Yussef i Mustafà, dos germans que van arribar a territori grec el 21 de març de 2016. Com que es van registrar just després de l’Acord UE-Turquia, van perdre el dret a la reubicació i van decidir sol·licitar asil a Grècia. En un primer moment, això no obstant, la seva petició va ser denegada i se’ls va comunicar que se’ls deportaria de tornada a terres turques. A través d’un advocat de l’ACNUR, van recórrer a la resolució de l’Estat grec i actualment han iniciat un nou procés de sol·licitud de protecció internacional al país hel·lè. Segons comenten, si finalment obtenen dret a asil, es dirigiran immediatament a un altre país europeu més pròsper un cop tinguin els passaports en regla.

Hassan, d’altra banda, és un noi de 26 anys que viu a Skaramagkas amb la seva dona i la seva filla, que encara no té un any. Fa poc, tota la seva família va obtenir el permís d’asil a Grècia. Tot i això, la seva intenció no és romandre a terres hel·lèniques, sinó marxar com més aviat millor per volar fins a Alemanya i tramitar una nova sol·licitud de protecció internacional al país germànic. Tanmateix, segons estableixen les institucions europees, els refugiats no tenen dret a sol·licitar asil a més d’un Estat membre de la UE. A més, un cop tenen el visat en regla, només tenen la possibilitat d’estar a un altre país europeu durant un període de tres mesos. "Una persona amb protecció concedida a un Estat concret de la UE pot viatjar a altres països membres, però no pot ser-hi resident. Com a màxim, pot estar-s’hi 90 dies", explica Pascale Coissard, membre de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR). Al camp de Skaramagkas, Hassan és conscient d’aquesta situació: "a Alemanya ens podrien denegar la residència i deportar-nos, però no perdem res en intentar-ho", declara. "No ens volem quedar aquí, a Grècia no tenim oportunitats ni perspectives de futur", conclou el refugiat sirià.


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del sitio RSS 2.0  |  tornar a dalt inici