,
Web de RevoltaGlobal
Portada del sitio > Notícies > Catalunya > Per què el capítol d’educació encalla els pressupostos de la (...)

Per què el capítol d’educació encalla els pressupostos de la Generalitat

Miércoles 18 de enero de 2017

Todas las versiones de este artículo:

  • [Español]

 


El diari de l’educació

La CUP s’alinea amb els sindicats a l’hora de reivindicar millores laborals per als mestres i per a l’educació pública, mentre que el Govern considera que moltes d’elles ja estan incloses als comptes.

El debat dels pressupostos per al 2017 ha topat amb un escull important: l’educació. El Govern de Junts pel Sí i la CUP estan lluny de posar-se d’acord en quin hauria de ser el model educatiu de Catalunya, però també d’acordar les millores en matèria d’ensenyament dels comptes que ja s’estan tramitant al Parlament. A més, les vagues convocades per als dies 18 de gener i 9 de febrer –aquesta última coincidint amb la votació dels pressupostos– han acabat d’escalfar una discussió en què la CUP s’ha alineat amb els sindicats. Però ¿quines són les seves reclamacions? ¿Quins avenços incorporen els comptes en educació? ¿On estan les diferències?

Les demandes dels sindicats, secundades pels anticapitalistes, són públiques. N’hi ha de laborals –i que, asseguren, afecten a la qualitat educativa–, com el retorn a l’horari lectiu anterior a les retallades (18 hores a Secundària, 23 a Primària), les substitucions del personal des del primer dia (i des de l’1 de setembre), la reducció en dues hores lectives a majors de 55 anys o el cobrament de juliol dels substituts. D’altres estan pensades per reforçar la pública, com la fi dels tancaments d’aules d’ensenyament públic i la reducció de ràtios. El cost total d’aquestes mesures seria de 142 milions, calculen.

La CUP dóna suport a les peticions i n’hi afegeix de pròpies en forma d’esmenes. Les més polèmiques tenen a veure amb els concerts educatius. Demanen que els comptes de la Generalitat retirin de cara al curs 2017-2018 els concerts dels grups fora de l’ensenyament obligatori –és a dir, Batxillerat– i de tots aquells centres que no compleixin els criteris d’escola inclusiva, entre els quals hi hauria els que segreguen en funció del sexe, i que suposen 30 milions anuals de finançament públic.

Des de la conselleria d’Ensenyament, tanmateix, han assegurat en més d’una ocasió que els concerts són intocables almenys fins el 2020, quan expiren els contractes. A més, fonts del departament recorden que algunes de les reivindicacions sindicals de cara a la vaga ja estan recollides en l’actual projecte de pressupostos. En efecte, els comptes presentats per Oriol Junqueras a finals de novembre ja contemplaven que no es tanquin més línies públiques, que se substitueixin els mestres des des de l’1 de setembre, que els substituts cobrin el mes de juliol o que no s’amplïin ni es donin nous concerts el curs vinent.

Davant d’això, la diferència entre la CUP i Junts pel Sí rau en que els primers consideren que aquells van ser acords de cara a l’acceptació a tràmit dels pressupostos, i que ara cal fer més passos per aconseguir-ne l’aprovació. Des de la coalició independentista, en canvi, entenen que el fruit d’aquelles negociacions ja apropaven els comptes a les voluntats dels anticapitalistes. Pel que fa als sindicats, argumenten que a ells aquestes millores no se’ls han comunicat a través de la Mesa Sectorial, que és el mecanisme previst per Ensenyament per negociar amb els representants del professorat tot allò que afecta a les seves condicions.

És precisament sobre Ensenyament, i no sobre Junts pel Sí, on recau ara el pes negociador. Consultats per aquest diari, des del departament afirmen només que aquesta setmana hi haurà reunions amb els sindicats. I a elles es remeten des de la CUP a l’hora donar llum verda als pressupostos. En la mesura en què s’atenguin les demandes dels agents socials, més a prop estaran de donar el sí als comptes. En aquest sentit, és important recalcar que per al conjunt de sindicats que secunden la vaga del dia 9 (CCOO, USTEC, UGT i ASPEPC) un dels grans cavalls de batalla és la reducció d’hores lectives. Passar a 18 i 23 hores lectives a Primària i Secundària, respectivament, suposaria l’entrada al sistema de 6.000 docents nous i un cost en l’actual curs de 80 milions.

Tant els sindicats com la CUP esperen que el Govern acabi acceptant algunes de les seves demandes abans del 9 de febrer. Les possibles negociacions aniran acompanyades de mobilitzacions. Aquesta mateixa setmana, el dia 18, hi ha convocada vaga per part de CGT (amb concentracions davant el Parlament, on a les 11.30 h es votarà l’esmena a la totalitat dels pressupostos d’Ensenyament), i pel dia 26 hi ha previstes concentracions territorials. Dos dies després, el 28, es la data fixada per la CUP per decidir definitivament el sentit del seu vot sobre els comptes.

Més enllà del debat, el projecte de pressupostos per al 2017 preveu un increment de 338 milions en matèria d’ensenyament. Creix, per tant, un 7,6% respecte dels comptes de 2015 (els últims aprovats), i contempla un increment de 12 milions d’euros en beques menjador, un 27% més de recursos per a les Unitats d’Escolarització Compartida i la incorporació de 1.200 docents nous el curs vinent fins a recuperar el volum de plantilla de 2010. Tanmateix, els sindicats recorden que com que des de llavors el nombre d’alumnat no ha parat d’augmentar, la inversió per alumne i any és avui 500 euros inferior a la de fa set anys.


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del sitio RSS 2.0  |  tornar a dalt inici