,
Web de RevoltaGlobal
Portada del sitio > Comunicats > Pressupostos de la Generalitat: continuisme i obediència

Pressupostos de la Generalitat: continuisme i obediència

Martes 31 de enero de 2017

Todas las versiones de este artículo:

  • [Español]

 


1. No hi ha gaires dubtes possibles: els pressupostos del 2017 de Junts pel Sí i que la CUP permetrà que s’aprovin són absolutament continuistes amb el neoliberalisme i la deutecracia. La “conselleria del Deute” continua sent la segona partida, segueix l’obsessió per complir els objectius de dèficit que imposen el Ministeri d’Hisenda i la Troika i no es fa cap pas seriós per revertir les retallades i privatitzacions dels darrers anys. Tampoc per recuperar el control públic dels sectors externalitzats des del Pujolisme i que suposen una fuga de recursos públics a mans privades any rere any. L’únic pla de xoc que s’ha dut a terme a Catalunya des de l’inici de la crisi és els dels “Chicago Boys” de Mas: un assalt a les condicions de vida de les classes populars per garantir els beneficis d’un pocs.

2. La cantarella dels “pressupostos més socials de la història” té menys a veure amb la realitat que amb el gir discursiu social del ‘processisme’ i el nou (tímid i parcial) lideratge d’ERC. Un gir social que ja hem vist els darrers 11S i que intenta connectar amb l’evidència que la majoria social catalana es situa a l’esquerra. El gir però té un limit que no deixa marge per passar de les paraules als fets: no qüestiona els privilegis de les elits catalanes, ni es planteja una transformació real del model econòmic i social que beneficii la majoria. Aquest límit s’ha evidenciat sobretot en les discussions sobre la reforma fiscal. En definitiva, ERC tot i controlar la conselleria d’economia no ha fet cap esforç consistent per un canvi de rumb i ha demostrat compartir les tesis neoliberals de la devaluació interna com a model pel (d’altra banda insostenible) creixement.

3. La crua realitat és que sense tocar privilegis el govern de JxS no és capaç ni de complir els seus propis compromisos pel que fa a drets socials. La llista de propostes aprovades, algunes per unanimitat i fins i tot presentades per JxS que no reben cap partida pressupostària i per tant, no es duran a terme és enorme. Ni Renda Garantida de Ciutadania, ni rebaixa de les taxes universitàries, ni mesures per combatre la pobresa o l’emergència habitacional a l’alçada de les necessitats. Només un tímid augment d’algunes partides i agafat amb pinces. Uns recursos “extres” de la Generalitat després de 3 anys del creixement del PIB (amb possibilitats de recessió econòmica a Europa el 2017), perquè el FLA manté el 0% d’interès i perquè l’Estat ha augmentat mig punt el límit de dèficit de les CCAA.

4. Aquests pressupostos s’aprovaran per la via de governança que ha imposat “el partit abans conegut com Convergència”: l’estratègia del xantatge i “el segrest del procès”. És a dir, el recurs a l’amenaça de dinamitar el procés si algú s’atreveix a qüestionar el seu lideratge i l’status quo neoliberal. Una estratègia que s’allarga des que el 9N va estar lligat als suport d’ERC als pressupostos. L’efecte d’aquesta política és devastador: d’una banda, enfrontar la conquesta dels drets socials i nacionals. Per tant, desconnectar l’anhel democràtic d’una República Catalana de la millora de les condicions de vida de les classes populars. D’altra banda, la desmobilització i desil·lusió d’una base social sobiranista i independentista cada cop més reduïda. Des del 27S no només no s’ha eixamplat si no que es redueix per la imposició de les fracassades tesis transversalistes del “primer la independència i després ja veurem”.

5. A més, s’imposen dins l’independentisme les veus acrítiques i complaents amb el PDEcat i ERC que no dubten en fer sevir tot el seu arsenal en aïllar la CUP i convertir-los en “traïdors del Procès” quan convé. Les batalles entorn la desobediència institucional i les dilacions constants de JxS han demostrat una correlació de forces cada cop més dèbil de la CUP. Així com també han demostrat encara més pèrdua de capacitat d’agència i autonomia respecte els partits de Govern de les organitzacions socials sobiranistes i independentistes.

6. Les forces populars no ens podem limitar a la defensa d’uns pressupostos “una mica més socials” dins un marc d’obediència als dictats de la Troika. Tampoc és gaire intel·ligent a mig termini fer crítiques que obviïn la manca d’eines reals de la Generalitat per fer uns pressupostos radicalment diferents sense ruptures. Per exemple, la Generalitat no té possibilitats de gravar efectivament les rendes del capital ni tampoc eines efectives per un impagament del deute il·legítim. Qualsevol hipotètic Govern que vulgui tirar endavant una política econòmica alternativa a l’austeritat creïble ha d’assumir un horitzó constituent i de conflicte amb l’Estat i la Unió Europea.

7. La necessitat d’una auditoria del deute que ens porti cap a una reestructuració i un impagament del que es consideri il·legítim, odiós, il·legal i insostenible es manté com un pas ineludible per a la construcció de sobiranies populars que posin en el centre de la vida política, social i econòmica els drets de les classes populars i les necessitats de les persones. El marge per un pressupost transformador sense abordar seriosament aquesta qüestió és realment minso.

8. Els pressupostos estan provocant diferents mobilitzacions sectorials, la més important és l’amenaça de vaga general d’educació del proper 9 de febrer impulsada pels sindicats d’ensenyament i amb el suport de famílies i estudiants. Aquesta pot arrencar importants millores i de ser així seria una clara victòria sindical en un context de retrocés i retallades de drets a tots els nivells. És important comprometre’s amb aquestes lluites i tractar d’arrencar conquestes parcials. Sense oblidar que no hi ha possibilitats de garantir unes condicions de treball realment dignes pels treballadors dels serveis públics ni drets socials pel conjunt de la població sense acabar amb la fuga de recursos públics que suposen els concerts sanitaris i educatius i sense posar sota control social altres sectors claus de l’economia.

9. El rol del “bloc del canvi” i de la seva principal expressió, l’anomenat “nou subjecte polític”, en aquest debat de pressupostos hauria de ser posar peces en la construcció d’una alternativa de conjunt i creïble al processisme i l’austeritat. Una alternativa que posi al centre les lluites i l’autoorganització popular no només en clau d’espais de resistència; també com a única manera de dotar les classes populars d’eines d’autogovern i un programa de transformació.


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del sitio RSS 2.0  |  tornar a dalt inici