,
Web de RevoltaGlobal
Portada del sitio > Notícies > Catalunya > La partida pel referèndum d’autodeterminació

La partida pel referèndum d’autodeterminació

Jueves 9 de febrero de 2017

Todas las versiones de este artículo:

  • [Español]

 


Ver en línea : Bloc de Jesús Gellida

L’aprovació dels pressupostos, la judicialització del procés sobiranista, el fracàs de l’operació diàleg i l’arriba a la fase final de concreció de la proposta de referèndum o referèndum fan inevitable el xoc de trens entre Catalunya i l’Estat espanyol.

El sí de la CUP als pressupostos de Junts pel Sí que s’aprovaran al març facilita el full de ruta d’un govern català que ja no té més excuses per dilatar el procés. Un suport que condiciona els pressupostos al referèndum i que no esta exempt de contradiccions dintre de l’esquerra independentista. Els posicionaments de la CUP i la mobilització popular (com la de la comunitat educativa) han arrancat algunes concessions en matèria social, no obstant, són cessions insuficients per revertir les retallades convergents dels darrers 5 anys. En aquest sentit, els pressupostos no han abordat la necessària reforma fiscal progressiva per gravar més a qui més té i establir així un canvi de model favorable a la majoria social. Uns pressupostos continuistes que no són els més socials de la història i que fan olor a Convergència.

En un pas més en la judicialització de la qüestió catalana ha començat amb un gran ressò mediàtic, -també internacional-, el judici contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau acusats de desobediència i prevaricació com a responsables de l’organització del procés participatiu del 9N. Posar les urnes mai pot ser delicte, tampoc en el cas del multi-referèndum organitzat a Catalunya per desenes d’activistes de moviments socials que l’anterior govern de Mas va criminalitzar i perseguir. No obstant i sense oblidar el cas de Francesc Homs, el judici que pot accelerar els esdeveniments és el de Carme Forcadell, segona autoritat política de Catalunya. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) investiga si la presidenta va cometre un delicte de desobediència en permetre el debat i votació al Parlament de les conclusions de la comissió del procés constituent. Unes actuacions que diuen molt poc de la democràcia espanyola mentre el nivell d’impunitat de la corrupció és escandalós.

Un cop fracassada l’operació diàleg comença l’operació precinte com a resposta del govern de Rajoy al full de ruta sobiranista que exigeix un tracte bilateral amb el govern de l’Estat, tal i com es va escenificar amb l’absència de Puigdemont a la Conferència de presidents autonòmics. Aquesta operació diàleg només ha servit per constatar la negativa dels populars a negociar la possibilitat de realitzar un referèndum, alhora que per teixir aliances entre els de Rajoy amb les autodenominades forces constitucionalistes com el PSC i/o, sobretot, Ciutadans amb Inés Arrimades com interlocutora. Precintar escoles, treure les competències en educació i amenaçar fins i tot amb suspendre l’autonomia aplicant l’article 155 de la Constitució espanyola són les mesures coercitives que els populars estudien per evitar el referèndum. “Una resposta ferma i proporcional al desafiament de Puigdemont” són les paraules textuals dels portaveus de l’executiu popular.

Mentrestant els i les 72 diputades independentistes del Parlament continuen treballant en la concreció de les lleis de “desconnexió”: la llei de transitorietat jurídica, -que definirà Catalunya com una “república de dret, democràtica i social”-, la de l’hisenda pròpia i la de la seguretat social. Unes lleis que estan supeditades a la pantalla actual del referèndum i de com portar-lo a terme per a que sigui efectiu. L’ampliació de les aliances a la resta de l’Estat i la internacionalització del procés són imprescindibles per exercir el dret a decidir, però també ho és fer net i acabar amb l’ombra de la corrupció que esquitxa a una part del govern vinculat a l’antiga Convergència i el seu finançament.

L’aposta per el “referèndum o referèndum” proclamada per Puigdemont, recolzada pel govern català i els seus socis de la CUP i sempre defensada per l’amalgama que conforma En Comú Podem s’esta articulant a través del Pacte Nacional pel referèndum. Un Pacte amb el suport d’una amplia majoria parlamentaria i de desenes d’entitats de la societat civil on s’ha consensuat un manifest que es basa en el fet que Catalunya és una nació i en que el marc jurídic espanyol permet una consulta d’autodeterminació. El govern de Catalunya reitera que el referèndum serà vinculant, des d’En Comú Podem s’exigeix que sigui efectiu i amb garanties per no repetir un 9N i el govern central refusa negociar. Una situació que comporta de facto a que las relaciones entre Catalunya i l’Estat entrin en una nova fase de confrontació entre legalitats i legitimitats.

Les cartes estan damunt de la taula i la partida arriba a un dels seus punts àlgids on la causa contra Forcadell, actualment en fase d’instrucció, pot fer precipitar el desenllaç. Referèndum al setembre o avançament del mateix si hi ha inhabilitació de la presidenta del Parlament són les opcions defensades pel govern de Junts pel Sí i per la CUP. No obstant, no hi ha que oblidar la possibilitat d’una tercera opció, la via defensada per el tinent batlle de Barcelona, Jaume Asens, que proposa celebrar el mateix dia unes eleccions i el referèndum. Sigui l’opció que sigui, cal tenir clar que no es pot deslligar el dret a decidir de la justícia social i que la mobilització popular continuarà sent tan necessària com imprescindible per defensar i exercir totes les sobiranies.


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del sitio RSS 2.0  |  tornar a dalt inici