,
Web de RevoltaGlobal
Portada del sitio > Notícies > Internacional > De l’Aràbia Saudita a Guinea: així fan negocis les empreses (...)

De l’Aràbia Saudita a Guinea: així fan negocis les empreses espanyoles amb dictadures

Jueves 2 de marzo de 2017

Todas las versiones de este artículo:

  • [Español]

 


Ver en línea : Crític

Centenars d’empreses espanyoles, sobretot les de l’Ibex-35, estan fent negocis suculents amb les pitjors dictadures del món. Des de l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs fins a Guinea Equatorial, el Marroc o la Xina. Però... com s’ho fan? L’Estat espanyol és un actor clau en la internacionalització de les multinacionals. Mitjançant missions comercials, assessorament i, sobretot, viatges oficials de presidents del Govern, de ministres o del mateix rei d’Espanya, fomenten amb diners públics l’expansió d’empreses com Acciona, Navantia, Dragados, Repsol, Gas Natural, Iberdrola, Indra, la banca i les grans constructores. És l’anomenada ’diplomàcia econòmica’. El negoci passa al davant de qualsevol altra consideració.

El passat 16 de gener, el rei Felip VI va culminar un viatge oficial de tres dies a l’Aràbia Saudita. La visita, més enllà de reforçar les estretes relacions que mantenen les monarquies espanyola i saudita —la casa dels Saud— des de fa quatre dècades, va estar centrada en els negocis. La delegació estatal era formada també pels ministres d’Afers Exteriors, Alfonso Dastis, i de Foment, Íñigo de la Serna, a banda de tres secretaris d’Estat i d’una desena de directius empresarials, de companyies com Acciona, OHL, Talgo, Navantia, Renfe, Sacyr o FCC, entre d’altres. L’objectiu era clar: facilitar l’obtenció de contractes d’aquestes empreses amb la petromonarquia. En canvi, a la reunió entre Felip VI i el seu homòleg saudita, Salman bin Abdulaziz, no hi va haver cap interpel·lació sobre el respecte pels drets humans del país, malgrat que ONG com Amnistia Internacional, FundiPau, Greenpeace i Oxfam Intermón havien reclamat que s’aprofités la trobada per posar l’assumpte damunt la taula.

L’episodi constitueix el darrer gran exemple de com funciona la diplomàcia econòmica espanyola: posar els recursos de l’Estat —des de l’aparell governamental fins a la Casa Reial— al servei dels interessos privats de grans empreses. Amb l’argument teòric que la internacionalització d’aquestes companyies afavoreix el conjunt de la ciutadania, s’obvien flagrants violacions dels drets humans que cometen estats dictatorials. Aquesta pràctica ha estat totalment recurrent amb independència del color polític del Govern espanyol i, d’exemples, n’hi ha centenars. Des de les diverses visites de ministres o dirigents del PSOE, com Miguel Ángel Moratinos o José Bono, a la Guinea Equatorial governada amb mà de ferro per Teodoro Obiang, fins als constants viatges diplomàtics al Marroc o a Algèria, a banda de les habituals visites de la Casa Reial a les riques monarquies del golf Pèrsic. Tots són estats on no es respecten els drets humans o directament dictadures reconegudes, segons l’índex de democràcia que elabora anualment ‘The Economist’. Per a Jesús Carrión, investigador del Col·lectiu RETS i coordinador general del Col·lectiu Ronda, fer negocis amb règims autoritaris no deixa de ser una forma de “legitimar” i “enfortir” el dictador de torn.
De l’Aràbia Saudita a l’Iran passant per Guinea

La llista de totes les empreses espanyoles que fan negocis amb règims autoritaris amb el suport de l’Estat és inacabable. És un fenomen comú, tal com es pot comprovar en les notes de premsa del Ministeri d’Afers Exteriors i, sobretot, a les fitxes de països que ofereix l’Institut de Comerç Exterior (ICEX).

Si posem el focus en els països del golf Pèrsic, de gran pes en la diplomàcia econòmica espanyola sobretot pels estrets vincles de les petromonarquies que regeixen els estats de la regió amb els Borbons, trobem que Acciona, Elecnor, Ferrovial, OHL o Gas Natural Fenosa, entre d’altres, fan negoci a Oman; Repsol, Dragados o Indra a l’Aràbia Saudita; Acciona, FCC, Banc Sabadell, Banc Santander, BBVA, CaixaBank, ACS, OHL o Repsol, als Emirats Àrabs, o Acciona, Iberdrola, Ferrovial, FCC o Sacyr, a Qatar. La mostra només és una petita selecció. En tots aquests països, les visites diplomàtiques i les missions comercials patrocinades per l’erari públic són habituals. A banda dels negocis, també cal tenir en compte certa dependència econòmica espanyola amb aquests països, ja sigui per les importacions d’hidrocarburs —fonamentalment de l’Aràbia Saudita i de Qatar— o per la creixent presència dels fons sobirans de Qatar o dels Emirats Àrabs en l’accionariat de grans empreses espanyoles. A més a més, el 2015 l’State General Reserve Fund (SGRF), un fons sobirà del sultanat d’Oman, va signar un acord amb la governamental Companyia Espanyola de Finançament del Desenvolupament (COFIDES) per crear un fons dotat amb 200 milions que fomentés la implantació d’empreses espanyoles al país àrab.

El fenomen dels negocis espanyols amb dictadures o estats clarament allunyats de la democràcia, però, va molt més enllà de la península Aràbiga, i compta molt sovint amb la complicitat i el suport explícit de l’Estat. La Xina —quin estat occidental no fa negocis al gegant asiàtic, un Estat clarament dictatorial?— és el cas més evident, però també destaquen casos com Algèria. Aquest país nord-africà compta amb més de 80 empreses espanyoles instal·lades, com CaixaBank, Banc Sabadell, Cobega, Repsol, ACS o OHL, i acumula nombroses visites bilaterals —Rajoy, per exemple, va estar-hi el 2013. És el gran proveïdor de gas natural per a l’Estat espanyol, un fet que facilita que es miri cap a una altra banda respecte a la situació dels drets humans al país presidit per Abdelaziz Buteflika.

Pots seguir llegint l’article aquí


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del sitio RSS 2.0  |  tornar a dalt inici