,
Web de RevoltaGlobal
Portada del sitio > Notícies > Catalunya > Catalunya i Israel: convenis polítics i negocis empresarials (...)

Catalunya i Israel: convenis polítics i negocis empresarials polèmics

Jueves 30 de marzo de 2017

Todas las versiones de este artículo:

  • [Español]

 


Ver en línea : Crític

CRÍTIC ha exercit el dret d’accés a la informació pública per obtenir la relació de tots els convenis entre la Generalitat i institucions d’Israel. Actualment, n’hi ha tretze de vigents. Un informe de l’Observatori de Drets Humans i Empresa, que es presenta dijous, demana que es cancel·lin les relacions comercials amb Israel. Els intercanvis comercials entre Israel i Catalunya no han deixat de créixer. El 2016, les exportacions de les empreses catalanes a l’Estat hebreu van situar-se en 427 milions d’euros. Israel ha estat sovint denunciat per l’ocupació dels territoris palestins i per violació dels drets humans.

Els intercanvis comercials entre Israel i Catalunya no han deixat de créixer els darrers anys. Des del 2011, ACC1Ó, l’agència governamental per a la internacionalització de l’empresa catalana, ha intensificat la seva presència a l’Estat hebreu, que els darrers executius han considerat un “referent” i un “exemple”, tant des del punt de vista econòmic com pel que fa a la creació d’un Estat. Els acords entre els dos països, però, generen recels, tant a bona part de l’oposició al Parlament com a col·lectius propalestins o a organismes com l’Observatori de Drets Humans i Empreses, que qüestionen que tenir-hi determinats tractes contribueixi a resoldre l’etern conflicte araboisraelià.

Al maig de l’any passat, l’expresident de la Generalitat de Catalunya Artur Mas va ser premiat per la Comunitat Israeliana de Barcelona per haver “promogut la col·laboració” entre l’Estat hebreu i el Principat. Tres anys abans, al novembre del 2013, Mas va encapçalar un viatge de cinc dies a Israel, en companyia del conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell; el qui era alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i altres càrrecs polítics i representants d’una trentena d’empreses privades catalanes. Durant l’estada, el cap de l’Executiu va definir Israel com a “exemple” i “referent” tant pel que fa a la creació d’un Estat com en matèria econòmica, i hi va afegir que Catalunya volia ser “la porta d’entrada a Europa dels israelians”. Les seves paraules van generar crítiques de l’oposició d’esquerres, d’organitzacions com Fundipau i de col·lectius propalestins. Tanmateix, des d’aleshores, els vincles comercials entre Catalunya i Israel no han deixat de créixer. ACC1Ó, però, fa un balanç “molt positiu” dels convenis comercials amb Israel: “Permeten conèixer la innovació d’Israel i promoure la col·laboració entre empreses”.

CRÍTIC ha tingut accés, a través del Portal de Transparència de la Generalitat, a tots els convenis actuals entre el Govern català i institucions d’Israel. Actualment, n’hi ha tretze de vigents. Més enllà dels acords segellats per diverses empreses catalanes, la missió d’Artur Mas va servir per tancar cinc dels tretze acords vigents. Dels vuit acords restants, un data de la segona legislatura amb Jordi Pujol al capdavant de l’Executiu, quatre d’altres moments de l’etapa de Mas i els tres restants s’han signat durant la presidència de Puigdemont. Els acords comercials i institucionals Generalitat-Israel estan bàsicament vinculats a projectes de recerca, a la promoció industrial o econòmica o a la col·laboració entre centres educatius, entre d’altres.

El Departament d’Economia i Coneixement va signar al novembre del 2013, coincidint amb el viatge de Mas i Mas-Colell —aleshores el màxim responsable de la conselleria—, memoràndums d’entesa amb l’Institut de Ciència Weizmann, la Universitat de Tel-Aviv, el Technion – Institut de Tecnologia d’Israel [que, entre altres projectes, desenvolupa tecnologia per a drons militars i col·labora amb empreses militars com Elbit Systems] i la Universitat Hebrea de Jerusalem. Pel que fa al consistori, es manté en vigor l’acord tripartit d’Amistat i Col·laboració entre Barcelona, la Ciutat de Gaza i Tel-Aviv que va signar el 1998 Joan Clos i l’acord que l’any passat van segellar l’Institut Municipal d’Educació (IMEB) i l’Autoritat per al Record dels Màrtirs i Herois de l’Holocaust (Yad Vashem).

L’acord més antic data del 1987 i és una col·laboració en “recerca agroforestal i espècies subtropicals” entre la Universitat Ben Gurion —situada a Beerxeba, al sud d’Israel— i el Departament d’Agricultura. Altres acords són el conveni entre el Consorci de l’Educació de Barcelona, l’Empresa Technologies of Voice Interface (Voiceitt) i la Universitat Autònoma (UAB); el conveni de col·laboració entre l’Institut Ramon Llull i la Universitat Hebrea de Jerusalem per consolidar els estudis catalans al centre d’ensenyament superior, a banda de la realització d’activitats acadèmiques i de recerca, o el conveni de cooperació per a la promoció industrial, la recerca i el desenvolupament entre l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa (ACC1Ó) i el Centre Industrial Israelià per a la Recerca i el Desenvolupament (MATIMOP).

L’Ajuntament de Barcelona també ha tancat acords amb institucions israelianes. Actualment són dos els acords vigents, ja que l’acord d’Amistat i Cooperació entre la capital catalana i Tel-Aviv que Xavier Trias va signar durant el viatge del 2013 va finalitzar al novembre de l’any passat, i l’actual govern de Barcelona en Comú no el va renovar. Ara es mantenen en vigor dos acords institucionals molt concrets: l’acord tripartit d’Amistat i Col·laboració entre Barcelona, la ciutat de Gaza i Tel-Aviv que va signar el 1998 Joan Clos i l’acord que l’any passat van segellar l’Institut Municipal d’Educació (IMEB) i l’Autoritat per al Record dels Màrtirs i Herois de l’Holocaust (Yad Vashem) en suport a les víctimes del nazisme.
Batalla política a Catalunya

En la legislatura anterior, els diputats de CiU, del PP i de Ciutadans van unir-se per tombar una moció d’ICV-EUiA que demanava replantejar les relacions de la Generalitat amb el Govern d’Israel. El text demanava que l’Executiu autonòmic no impulsés cap acord amb empreses i institucions israelianes “que tinguin un paper directe i demostrat en l’ocupació i colonització il·legal de territoris palestins”.

Pel que fa al consistori de Barcelona, en el ple del passat 30 de setembre la CUP – Capgirem Barcelona va demanar, a través d’una intervenció del regidor Josep Garganté, que es posi fi a l’acord d’Amistat i Col·laboració tripartit amb Tel-Aviv i Gaza i limitar-lo a la ciutat palestina. L’alcaldessa, Ada Colau, va refusar la petició amb l’argument que “l’agermanament es va signar per reforçar el suport al Procés de Pau d’Oslo” i hi va afegir: “Creiem que és positiu mantenir-lo a tres bandes, però volem demanar la fi de l’ocupació [de Palestina]”.

Les relacions comercials i tecnològiques amb l’Estat d’Israel van ser molt proclius amb el Govern d’Artur Mas. Menys d’un any després d’accedir a la presidència de Catalunya, al setembre del 2011 l’aleshores vicepresidenta, Joana Ortega, d’Unió Democràtica, ja hi havia fet un viatge institucional per intensificar les “relacions i la cooperació entre els dos països”. Però l’emmirallament amb el país no ha estat, ni de lluny, una qüestió exclusiva de l’equip d’Artur Mas, sinó un tret característic de l’antiga CDC des de la seva fundació. Jordi Pujol ja va fer un viatge oficial al país l’any 1987, i el nou PDECat manté el mateix posicionament, fins al punt que el responsable del seu subcomitè de defensa, Toni Florido, és alhora el president de l’Associació Catalana d’Amics d’Israel (ACAI). Ara bé, les simpaties cap a Israel no són exclusives de CDC dins el sobiranisme català, sinó que històricament també l’han professat diversos dirigents d’ERC.

Paral·lelament, des de fa dècades, una part significativa de l’arc parlamentari del Principat i de les organitzacions socials i de cooperació catalanes ha mirat amb recel —si no directament amb rebuig— els acords catalans amb l’Estat d’Israel a causa del manteniment de l’ocupació israeliana de Palestina, les seves violacions dels drets humans —documentades en multitud d’informes— i les creixents condemnes de la comunitat internacional, com la recent del Consell de Seguretat de l’ONU contra les colònies hebrees en territori palestí.

El conflicte israelianopalestí, de fet, s’ha arribat a debatre al Parlament de Catalunya. Al febrer de l’any passat, per exemple, la cambra va refusar —amb els vots de Junts pel Sí i del PP— dues mocions que, d’una banda, reclamaven a Israel posar fi a “l’ocupació i colonització de totes les terres ocupades al juny de 1967 [Cisjordània, Gaza i Jerusalem Est], aixecar el bloqueig sobre la Franja de Gaza i destruir el mur” que s’endinsa en territori palestí, i, de l’altra, que l’Estat hebreu reconegués els drets fonamentals de la ciutadania arabopalestina en “total igualtat”, a banda de respectar, protegir i promoure el dret dels refugiats palestins a retornar a les seves cases.

Campanya pel boicot comercial a Israel

“No volem que el nostre Govern tingui acords amb un Govern que viola sistemàticament el dret internacional i els drets humans de la població palestina”. La frase la diu a CRÍTIC l’activista Alys Samson Estapé i resumeix la posició de la Coalició Prou Complicitat amb Israel, nascuda el 2015 i que reuneix organitzacions i moviments catalans que treballen en la defensa dels drets humans de la població palestina. Prou Complicitat té com a eix estructural la campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) a Israel, que reclama l’aïllament d’aquest Estat fins que no compleixi la llei internacional. “Mentre no la compleixi, tenir-hi acords implica en certa manera ser-ne còmplice”, denuncia l’activista de Prou Complicitat.

Per a Alys Samson Estapé, “a llarg termini, des del punt de vista econòmic no és interessant tenir acords amb Israel, perquè quedarà aïllat. Cada cop té més mala imatge, i grans empreses, com Veolia [multinacional francesa dedicada a l’aigua, l’energia, els residus i el transport], estan renunciant a fer-hi negocis”. L’entitat defensa no tenir acords amb el país “per una qüestió ètica”. Samson Estapé denuncia que l’Estat d’Israel “és un país amb una tecnologia molt avançada, que promou amb el segell que ha estat testada en combat gràcies al conflicte i la repressió cap a la població palestina”. L’activista subratlla que el paper de la Generalitat no és precisament passiu, sinó que “sobretot a través del Departament d’Empresa, té un rol totalment actiu perquè hi hagi més acords” amb Israel.

Exportacions catalanes milionàries a Israel

Precisament si hi ha un àmbit on s’han intensificat les relacions entre Catalunya i Israel, més enllà de les relacions institucionals, és en el comercial. El 2016, les exportacions de les empreses catalanes a l’Estat hebreu van situar-se en 427 milions d’euros, després d’acumular diversos anys de creixement. En aquest fet hi té un paper clau ACC1Ó, l’agència per a la competitivitat de l’empresa catalana, que depèn del Departament d’Empresa i Coneixement. El 2011, va signar un conveni de cooperació per a la promoció industrial, la recerca i el desenvolupament amb el MATIMOP, el Centre Industrial Israelià per a l’R+D.

Segons una nota de premsa d’ACC1Ó, l’objectiu del conveni —que inicialment tenia una durada de tres anys però es va allargar— era que ambdós països col·laboressin en la “posada en marxa de projectes d’R+D i d’innovació industrial”. El text destacava que Israel és “un dels països més desenvolupats a nivell tecnològic del món i destina més del 5% del PIB a la recerca i el desenvolupament”. En resposta a un qüestionari de CRÍTIC, ACC1Ó fa un balanç “molt positiu” del conveni, amb l’argument que “ha permès conèixer la cultura i l’ecosistema d’innovació d’Israel i promoure la col·laboració entre empreses catalanes i israelianes en projectes d’R+D”.

Després de la signatura del conveni entre Catalunya i l’Estat d’Israel (2011) i del viatge institucional del president Artur Mas (2013) es van tancar una seixantena d’acords entre empreses catalanes i israelianes i per “conèixer el funcionament del MATIMOP”, el Centre Industrial Israelià per a l’R+D. Uns quants mesos més tard, a l’abril del 2014, la Generalitat va fer un pas més enllà i va obrir una “antena tecnològica” a Tel-Aviv. L’objectiu era treballar conjuntament amb el MATIMOP i “buscar empreses israelianes interessades en projectes d’R+D catalans —i a la inversa—, identificar programes internacionals de suport als projectes d’R+D i promoure activitats bilaterals”. L’aleshores conseller delegat de l’ACC1Ó, Joan Tarradellas, va afirmar que la iniciativa era una “gran oportunitat” perquè “Israel és un país capdavanter en els àmbits de la innovació i l’emprenedoria, i té una forta capacitat d’inversió en desenvolupament de tecnologia”.

Al juliol del 2015, ja cap al final del segon mandat d’Artur Mas, la Generalitat va decidir convertir l’antena tecnològica de Tel-Aviv en una oficina exterior de comerç i inversions. La delegació s’encarrega d’identificar “oportunitats d’innovació al país que encaixin amb projectes d’empreses catalanes”, potenciar la presència de les companyies del Principat a Israel, organitzar missions empresarials i fomentar la mobilitat d’investigadors catalans en centres tecnològics i de recerca israelians. Quan es va anunciar l’obertura de l’oficina, Núria Betriu, que ja ocupava el càrrec de consellera delegada d’ACC1Ó, va manifestar que tenir presència a Israel era “vital per posicionar la tecnologia catalana al món”. “Tenim l’oportunitat de compartir experiències amb un país que ha sabut transformar les seves limitacions en oportunitats, desenvolupant algunes de les tecnologies més avançades del món en els camps de l’aigua, l’agricultura i l’energia, i que s’està posicionant en sectors com la ciberseguretat, la Internet de les coses, la tecnologia financera, les dades massives, i les tecnologies de l’automòbil”, deia el discurs de Betriu. Actualment, Israel és una de les àrees estratègiques per a ACC1Ó per fomentar la col·laboració i els projectes conjunts en R+D.

Vulneració dels drets humans a Palestina

Les relacions econòmiques entre l’Administració catalana i Israel han estat recollides en un informe de l’Observatori de Drets Humans i Empreses (ODHE). El treball, que es presentarà aquest dijous, dia 30, a l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona, porta per títol ‘Drets humans al marge. Les relacions econòmiques entre Catalunya i Israel’. La coordinadora de recerca de l’ODHE i coautora de l’informe, Blanca Camps, explica a CRÍTIC que els preocupa “que Israel sigui un dels àmbits territorials estratègics per a ACC1Ó a l’hora de promocionar relacions comercials i projectes conjunts, perquè cap dels altres [entre els quals hi ha el Benelux, Corea del Sud, el Regne Unit o l’estat nord-americà de Massachusetts] té una situació tan conflictiva ni ha estat condemnat tantes vegades a escala internacional per violacions de drets humans”.

L’informe de l’ODHE qüestiona el conveni amb el MATIMOP, perquè aquesta agència “no té cap problema a promocionar tot tipus d’empresa, amb independència que estigui en assentaments en territori palestí [considerats il·legals segons el dret internacional] o molt implicada en qüestions de defensa, desenvolupament militar o seguretat”, detalla Camps. En aquest sentit, una de les “històries d’èxit” del MATIMOP és Elbit Systems, una de les principals companyies militars hebrees. L’ODHE subratlla que l’agència considera els assentaments “part integrant d’Israel”, malgrat les condemnes internacionals, i hi afegeix que la recerca israeliana no deixa d’estar molt lligada al conflicte amb Palestina —i altres països de la zona— d’una manera més o menys directa.

L’ODHE va elaborar un altre informe sobre la indústria de ciberseguretat israeliana arran de la participació de vuit empreses catalanes en la fira Israel Homeland Security & Cibersecurity, celebrada al novembre passat a Tel-Aviv. La participació va estar subvencionada i impulsada per ACC1Ó. El document publicat a la tardor destaca que la capacitat d’innovació de la indústria hebrea del sector gaudeix d’un “avantatge comparatiu” que s’aconsegueix gràcies a “l’estreta relació que existeix entre la indústria militar i de seguretat tecnològica i les Forces Armades d’Israel”, un sistema que “s’alimenta i justifica pel manteniment de l’ocupació a Palestina” i les tensions amb diversos països àrabs. S’hi recalca que els territoris palestins ocupats són “un veritable laboratori on corporacions privades, centres d’investigació, incloent-hi universitats i l’Exèrcit, proven noves armes i sistemes tecnològics de seguretat per després incorporar-los al mercat global, amb la marca ‘Made in Israel’, que garanteix que han estat ”provats en combats”.

L’informe de l’ODHE recomana a les administracions catalanes que “prenguin consciència” que participar en esdeveniments que promoguin el “desenvolupament tecnològic de l’Exèrcit israelià” envia un “clar missatge d’aprovació de les agressions per part d’Israel” i lamenta que “en cap dels documents elaborats per ACCIÓ amb relació a la promoció empresarial a Israel, s’ha trobat informació relativa als riscos i als impactes sobre els drets humans i el dret internacional humanitari a l’hora de cooperar en l’àmbit empresarial amb Israel”. Des d’ACC1Ó, responen que “si l’empresa catalana veu oportunitats de negoci en el camp de la ciberseguretat, l’acompanyarem en el seu procés d’internacionalització” i hi afegeixen que “és un àmbit en clara expansió i molt intrínsecament lligat al creixement d’aspectes com el comerç electrònic, la Internet de les coses, les ‘smart cities’…”.

Segons detalla Blanca Camps, l’ODHE aposta per cancel·lar aquest tipus de relacions i que Israel “deixi de ser un àmbit estratègic en la promoció econòmica per a ACC1Ó”, a banda que es desenvolupin “criteris d’informació, coneixement i assessorament sobre el conflicte”, que permetin saber què suposa tenir-hi projectes conjunts. “Del que es tracta és que no es promogui Israel com si fos un país normal, sinó que és dins d’un conflicte i les seves empreses i l’economia estan molt lligades al desenvolupament tecnològic i militar, que està estretament relacionat amb l’Exèrcit i l’ocupació de Palestina”, apunta la investigadora. Per a Camps, la promoció estratègica d’Israel que fa la Generalitat no es justifica des d’un punt de vista econòmic, sinó que bàsicament és una “aposta política”.

ACC1Ó, però, deixa clar que seguiran “impulsant la presència d’empreses catalanes a Israel, un país que compta amb un ecosistema d’innovació molt interessant per a empreses i entitats catalanes” i recalca que l’agència “no pot fiscalitzar els acords que les empreses privadament realitzen, però sí que fomenta que les empreses catalanes que operen a l’exterior segueixin les recomanacions de les Nacions Unides referents al respecte als drets humans en els processos d’internacionalització empresarials”.


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del sitio RSS 2.0  |  tornar a dalt inici