,
Web de RevoltaGlobal
Portada del sitio > Notícies > Internacional > La lepenització dels esperits

La lepenització dels esperits

Martes 25 de abril de 2017

Todas las versiones de este artículo:

  • [Español]

 


Ver en línea : Bloc de Jesús Gellida

Els resultats de la primera volta de les presidencials franceses constaten la desafecció creixent de la població amb els principals partits (socialistes i conservadors) i l’esgotament del règim de la V República. El desastre dels partits tradicionals, plens de corrupció i de polítiques austeritaries, se consuma en el suport a candidats outsiders com Macron i Le Pen. Un representant neoliberal de les altes finances i una candidata de l’extrema dreta xenòfoba seran les opcions presidencials per a la segona volta a disputar el 7 de maig.

Amb una participació del 78,7%, el candidat del moviment En Marxa, Emmanuel Macron, ha liderat la primera volta amb un 23,86% dels vots, seguit per la presidenta del Front Nacional, Marine Le Pen, que ha obtingut un 21,43%. Molt igualats en tercer i quart lloc, el candidat dels Republicans, François Fillon amb un 19,96% i, el líder de la França insubmisa, Jean-Luc Mélenchon amb un 19,62%. Lluny ha quedat el candidat socialista, Benoît Hamon, amb tan sols un 6,35%. Uns resultats que evidencien l’hegemonia de la dreta a França.

Macron. L’ex-ministre d’economia en l’executiu socialista (2014 – 2016) es converteix en el màxim exponent a substituir a François Hollande, el seu padrí polític, com a president de la República francesa. Macron va trencar amb els socialistes l’agost del 2016 per dedicar-se plenament a la seva plataforma política En Marcha!. El fenomen del liberal Macron ha estripat al socialisme francès ja que el candidat centrista a l’Elisi ha atret a figures de renom de les files socialistes. L’ex-banquer s’auto-erigeix com el renovador de la democràcia francesa i apel.la “a la unió de tots els francesos” per fer font al lepenisme i convertir-se en el president “dels patriotes davant l’amenaça dels nacionalistes”.

Le Pen. La líder del Front Nacional (FN) arriba a la segona volta d’unes presidencials enarborant el discurs de la por sota l’eslògan “Aturem la immigració”. Els seus cavalls de batalla són la retòrica islamòfoba, l’antieuropeisme i el patriotisme econòmic que tan bé li va funcionar a Trump i que Le Pen explotarà en la segona volta. Le Pen declarava en la nit electoral “Jo sóc la candidata del poble”, i va afegir “Aquest resultat posa damunt meu la responsabilitat immensa de defensar la nació francesa”. En la seva carrera cap a l’Elisi, la presidenciable del FN, hauria de trencar el seu “sostre de cristall” electoral. En aquest sentit, Le Pen ja va guanyar les passades eleccions europees de 2014 i va treure uns bons resultats a les regionals de 2015, així mateix, el FN és el partit amb més implantació social. Le Pen intentarà polaritzar la segona volta en relació als seus temes estrella fent tot el possible per activar el vot de la por a la immigració i el vot de protesta, en clau nacional, contra les mesures austeritaries del dogma neoliberal que professa la UE.

Fillon. La dreta francesa, per primer cop en la seva història, celebrava unes primàries per elegir candidat a president demostrant en el procés la seva alta mobilització i politització. Fillon va guanyar unes primàries republicanes, amb 4,3 milions de votants – una altíssima participació que suposava un 10% de tot el cos electoral del país – que va fer pressuposar que podíem estar davant el nou president francès. No obstant, els casos de corrupció relacionats amb la seva dona i la seva imputació van minvar-li la fortalesa i el crèdit com a candidat fins fer-lo fracassar.

Mélenchon. Desarticulat el Front d’esquerres per les contínues disputes internes Mélenchon va llançar-se a la carrera cap a la presidència amb el moviment “França insubmisa”; un moviment de impugnació de les polítiques d’austeritat i del dogma neoliberal de la Unió Europea que plantejava la refundació del país a través d’una assemblea constituent per instaurar la VI República. La remuntada electoral de Mélenchon en les ultimes setmanes s’ha quedat a les portes de poder disputar la segona volta. Aquest fet hagués estat no solament un recolzament a les forces d’esquerres europees sinó sobretot a un replantejament d’un projecte europeu alternatiu des del “sud”.

Hamon. Desastre històric del Partit Socialista que obté els pitjors resultats des de 1969. La candidatura de Hamon era la crònica d’una mort anunciada. La crisi de la socialdemocràcia europea convertida al social-liberalisme abocat a la gestió i aplicació de les mesures austeritaries com a crossa de les elits. L’aparell socialista francès va boicotejar “al seu” inesperat candidat, guanyador de les primàries socialistes a l’ex primer ministre Manuel Valls, el qual va trencar la disciplina de vot del seu partit donant suport explícit a Macron. Sense la crisi política-electoral dels partits socialistes no podríem entendre gran part dels èxits dels nous partits o moviments que a la seva esquerra i a la seva dreta ocupen gran part del buit electoral del desastre socialista.

Ens trobem davant una revolta anti-establishment que s’expressa a través d’aquests terratrèmols electorals que espanten a les elits franceses i europees en un cicle electoral europeu incert. Unes elits que temien una segona volta entre Le Pen i Mélenchon i que ara ja tenen un candidat, partidari dels postulats de l’actual UE, com a gran favorit –segons les enquestes- al que donar suport per a la segona volta. Unes enquestes que no van preveure ni la victòria de Trump als EEUU ni la del Brexit a Gran Bretanya i que poden tornar a equivocar-se davant de l’ascens de la que Hamon ha qualificat com a “adversària de la República”.

Fillon i Hamon ja han demanat el vot útil per a Macron, convertint-se de facto en l’anticòs del sistema contra Le Pen. Per la seva banda, Mélenchon consultarà a les bases si dóna suport o no al liberal per neutralitzar a la pitjor de les opcions. No obstant, l’extrema dreta té l’hegemonia del discurs, marcant en els últims anys els temes centrals que han conformat l’agenda pública del país en el que es coneix com la “Lepenització dels esperits”. La revolta electoral contra les elits i la UE i el vot protesta, reaccionari i racista, dels “nacionals enfront dels migrants” que pot portar a Le Pen, contra tot pronòstic, a l’Elisi, és fruit d’aquesta Europa neoliberal i xenòfoba i de la incapacitat d’organitzar i construir un canvi real des de l’esquerra social i política.

Davant de la implosió de la socialdemocràcia i de l’enfortiment de l’extrema dreta la recomposició de l’esquerra antiausteritat europea és la única alternativa per a la majoria social.

[En castellano aquí]


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del sitio RSS 2.0  |  tornar a dalt inici