,
Web de RevoltaGlobal
Portada del sitio > Notícies > Estat Espanyol > Quan treballar et pot costar la vida

Quan treballar et pot costar la vida

Viernes 28 de abril de 2017

Todas las versiones de este artículo:

  • [Español]

 


Ver en línea : + info aquí

La Directa. Amb motiu del Dia Internacional de la Seguretat i la Salut en el Treball, radiografiem la sinistralitat laboral, que ha repuntat des del 2012. Només el 2016, als Països Catalans van morir 115 persones i moltes altres s’hi van deixar la salut.

Un treballador resulta mort i un altre ferit després de precipitar-se des del setè pis del Palladium Hotel Group d’Eivissa. Al port de Barcelona, un estibador perd la vida en una operació de trànsit de vehicles a la terminal de Grimaldi. Un home mor i un altre pateix un politraumatisme en un accident laboral al complex industrial de Porcelanosa a Vila-real. És un petit exemple del degoteig constant de la sinistralitat laboral el 2016, quan es van registrar 149.384 accidents als Països Catalans amb baixa –sense comptabilitzar Catalunya Nord, per manca de dades–, un 8% més que l’any anterior. En total, 115 persones van morir al seu lloc de feina.

En el Dia Internacional de la Seguretat i la Salut en el Treball i a les portes del Dia Internacional de les Treballadores, el panorama no ha millorat. Des del principi del 2017, només a Catalunya ja hi ha hagut quinze morts en l’àmbit laboral, quatre més que en el mateix període de l’any passat, segons l’informe de l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat. En paral·lel, l’atur ha pujat el primer semestre, tant a Catalunya com al País Valencià, segons l’enquesta de l’Institut Nacional d’Estadística, i el 12% de les catalanes, el 25,7% de les valencianes i el 14% de les illenques asseguren que arriben amb molta dificultat a final de mes.

Tot i els informes anuals del Ministeri espanyol així com d’altres administracions, és impossible aconseguir dades reals de la sinistralitat laboral. En queden excloses malalties professionals no reconegudes, baixes atorgades com a malalties comunes o accidents sense baixa no comptabilitzats. Només si es tenen en compte els incidents sense baixa, que es comuniquen de forma voluntària, a Catalunya la xifra del 2016 passa de 89.195 a 239.201. La realitat, assegura l’advocat laboralista Àlex Tisminetzky de la cooperativa Col·lectiu Ronda, és que hi ha accidents i malalties amagades que no es comptabilitzen.

Per una banda, a sectors com el del telemàrqueting es detecta un elevat nombre de baixes per estrès que es comptabilitzen com a malaltia comuna i no laboral. Per l’altra, malalties professionals com els casos d’afectades per l’amiant, que estan infradeclarades per les mútues i l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM): "només a la fàbrica Rocalla de Castelldefels hi ha 150 casos reconeguts a través de judici i ja sumen molts més que els reconeguts per les mútues i l’INSS ara mateix", revela Tisminetzky. Així com un accident a la construcció es comptabilitza com a laboral -sempre que hi hagi contracte laboral- des del primer moment, el reconeixement d’aquestes malalties no és immediat o no es produeix mai: “tots passen per una sentència”, conclou.

L’elevada sinistralitat evidencia que hi ha empreses que no prenen les mesures de seguretat suficients per prevenir. Concretament, la Generalitat de Catalunya compta amb una llista negra de 263 empreses que registren pràcticament el 15% del total dels accidents laborals, però els noms no són públics.

A principis d’any, la CNT va alertar que s’havia desplomat un muntacàrregues de l’hotel Princesa Sofia de Barcelona i que tres persones havien resultat ferides de gravetat. Tot i que Inspecció de Treball n’està investigant les causes, aleshores, altres treballadors van denunciar a la Directa que els muntacàrregues baixaven i pujaven amb les baranes obertes i sense "línia de vida" (punt d’ancoratge). Un cas recent resolt, és el d’un noi jove fuster a qui van haver d’amputar el dit angular i va patir greus ferides a altres dos dits, després d’un accident mentre tallava fusta. Havia acabat els estudis de fusteria i va començar a treballar per a una empresa sense contracte laboral. Segons la mateixa sentència, la serra amb què treballava quan va patir l’accident no protegia les mans del risc de tall. El mateix Director General de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball de Catalunya, Enric Vinaixa, subratlla que s’han recuperat tipologies d’accidents que s’havien superat: "per exemple, en el sector de la construcció, on s’ha destruït molta ocupació i ara hi ha un repunt però sense contingut formatiu".

La precarietat darrere els accidents

Entre les causes de l’augment de la sinistralitat que apunten sindicats i administració: la intensificació de la jornada laboral, l’increment de la contractació temporal, el deteriorament de les condicions de treball i l’augment dels desplaçaments, que incideix en els accidents in itinere, durant el trajecte d’anada o tornada a la feina. Per Manuela Latorre del sindicat Intersindical Valenciana, "si no s’intervé en prevenció, la sinistralitat continuarà augmentant". La tendència va recomençar el 2012, i ho atribueix a la situació de crisi, que ha generat "una menor inversió en prevenció i revisions mèdiques". Luís Gómez és delegat sindical de la CGT a l’empresa Federal Mogul, antiga Honeywell i Jurid Iberica SA, al Prat del Llobregat, on treballa des de fa més de deu anys. "Els protocols de vigilància de la salut no s’apliquen a moltes empreses i alhora, en les avaluacions no es mesura el risc", denuncia. A més d’exposar-se a diversos substàncies perilloses, pateix l’anomenada malaltia del golfista (tendinitis al colze): "em van operar i finalment em van tornar a incorporar en una activitat de risc; continuo fent la mateixa feina tot i que he perdut el 74% de la força i tinc distròfia".

Des de CCOO Catalunya subratllen que en contractes eventuals l’increment d’incidents és del 17,24%, i entre els fixos, del 5,38%: "Els joves són un col·lectiu especialment precari", puntualitza Francesc Montoro, responsable de salut laboral. Mentre que a Catalunya, el sector on més s’incrementen els accidents és a la construcció –passant d’una incidència per cada 100.000 afiliades de 6.500 el 2015 a 7.099 el 2016–, a les Illes, té major incidència en el sector dels serveis. Com a teló de fons, hi ha la reforma laboral, aprovada pel PP el 2012, que ha comportat un increment del poder de l’empresa en l’aplicació dels convenis i un abaratiment dels acomiadaments, alhora que ha derivat en un empitjorament de les condicions laborals. A les Illes, que es caracteritzen per una economia de temporada, el responsable de salud laboral d’UGT Xisco Mulet atribueix la sinistralitat directament al marc normatiu: "s’han imposat jornades intensives sense descans i contractes precaris". La traducció sobre terreny és que a les Illes, des de que es va aprovar la reforma fins el 2016, la sinistralitat ha augmentat un 24%.

Per controlar l’actuació de les empreses, actualment, segons el Departament de Treball, a Catalunya, només hi ha 102 inspectores de treball més 34 tècnics habilitats, però que no poden aixecar actes. Atès que a finals de 2016 hi havia 606.512 empreses a Catalunya, els sindicats coincideixen a denunciar un dèficit pel que fa als recursos dedicats al control als llocs de treball.

Malalties amagades

Més d’una quinzena de sentències declaren que Honeywell, l’antiga fàbrica Jurid Iberica SA, no va complir la normativa de l’amiant, que es va prohibir l’any 2002 a l’Estat espanyol. Una de les darreres resolucions judicials aconseguides pel Col·lectiu Ronda data del passat 2 de desembre del 2016, però la lluita pel reconeixement de què la malaltia asbestosis va ser causada a l’empresa ve de lluny; el treballador havia demanat l’invalidesa el 2013.

Luis Gómez, delegat de la CGT a l’empresa, recorda com, fins i tot, la Mútua durant tres anys va ocultar a un treballador que tenia càncer, o com ha pretès jubilar abans d’hora algú en saber que estava afectada per l’exposició a l’amiant. "No es van complir les mesures de seguretat, i ara també estem exposats a altres elements com l’antimoni que es cancerigen o el formaldehid, i tampoc se’ns fan les proves amb la periodicitat indicada".

A l’empresa Roca de Gavà es reprodueixen situacions similars. Fins després de tres anys de la mort d’un treballador, no es va aconseguir que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya reconegués que l’origen residia en l’exposició laboral a la substància Sílice, que va causar-li una malaltia pulmonar greu. Finalment, la justícia ha condemnat l’empresa a indemnitzar la família.

El poder de les mútues

Des del 1995, les mútues han anat assumint cada vegada més funcions, amb una darrera cessió a través del Reial Decret del 2014. Tot i que no han aconseguit encarregar-se de donar les altes mèdiques, com pretenia la CEOE, sí que assumeixen des de fa temps el control de la prestació econòmica en cas de baixes per malaltia comuna.

En tractar-se d’entitats privades, denuncia Montoro de CCOO, "actuen al servei de l’empresa per reduir el període de baixa i no per fer un millor servei sanitari". En aquesta línia, la CGT denuncia que "és habitual que les mútues intentin escaquejar-se i intentar derivar-nos al metge de capçalera, encara tractant-se la nostra patologia o lesió d’una contingència laboral". D’aquesta manera, es camufla una part de la sinistralitat laboral. Per revertir-ho, el sindicat recomana que quan deriven al metge de capçalera, s’exigeixi l’informe mèdic en què basen la decisió. Alhora, Tisminetzky afegeix que a vegades l’empresa ja ni complimenta el parte d’accident de treball per entregar a la mútua.


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del sitio RSS 2.0  |  tornar a dalt inici