,
Web de RevoltaGlobal
Arrel de la web > Revista > 2004 > #02 desembre-gener 2004 > Palestina: vella lògica, fets nous

Palestina: vella lògica, fets nous

dilluns 15 de desembre de 2003

Totes les versions d’aquest article:

  • [català]

 


Brian Anglo

En la evolució de la situació a Palestina, alguna gent no hi veu res més que la inexorable descabdellament de la lògica inherent al projecte original del sionisme polític. Partint de la idea que el poble jueu havia de tenir un territori propi i que Palestina era “una terra sense poble per a un poble sense estat”, s’arriba inevitablement a la història d’interminable opressió i patiment que ha significat l’Estat d’Israel.

Aquesta posició no està exempta d’una certa raó i és una de les bases de la crítica que cal fer al sionisme. Tanmateix, aquesta visió general, tot i sent necessària, no és suficient per comprendre el desenrotllament concret d’aquesta tragèdia que sembla eternitzar-se. I entendre tant el marc global com els detalls més específics és imprescindible per intervenir amb encert, sigui in situ o des de la solidaritat.

Per a nosaltres, és precisament d’això que es tracta. Perquè no acceptem ni que el resultat sigui inevitable ni que la tragèdia s’hagi d’eternitzar. Sabent que la situació és particularment difícil i molt complexa, volem contribuir, en la mesura de les nostres petites possibilitats, a canviar-la. Per això, cal conèixer els nous fets per situar-nos millor i actuar en conseqüència.

I de fets nous, n’hi ha alguns de prou interessants. Per exemple, les discrepàncies cada cop més obertes entre importants sectors de l’exèrcit israelià i el seu govern. Al final d’octubre, un destacat membre de l’Estat Major va declarar que els continuats tocs de queda, la reocupació dels pobles i les rigoroses restriccions imposades a la circulació dels palestins, juntament amb la crisi econòmica que han provocat, estaven aguditzant les amenaces per a la seguretat d’Israel. Això “augmenta l’odi d’Israel i enforteix les organitzacions terroristes,” va dir.

La construcció del mur que va separant Israel físicament de Cisjordània i, de pas, annexiona diversos trossos on hi ha assentaments, sembla haver tingut un impacte considerable en la consciència d’una àmplia franja de l’opinió pública mundial, potser per la imatge tan gràfica que presenta de l’apartheid existent.

El creixement de les agressions antisemites i, sobre tot, els atemptats contra objectius jueus a Europa, al Magrib i a Turquia, han posat de manifest el perill que la política de l’Estat d’Israel representa per als jueus arreu del món, tot i que per a nosaltres és cabdal distingir entre judaisme i sionisme.

Un altre element significatiu és la crisi econòmica que està afectant Israel. No solament està incrementant el descontent amb el govern, sinó que ha arribat a provocar mobilitzacions i vagues entre la classe treballadora, en alguna de les quals han participat palestins de ciutadania israeliana (gairebé el 20% de la població d’Israel) juntament amb israelians jueus.

Amb el mal anomenat “full de ruta” lletra morta, es comença a parlar de l’Acord de Ginebra. Ben mirada, aquesta iniciativa no oficial resulta ser poc més que el pla de pau presentat pe l’aleshores president Clinton al final del 2000 rescalfat. Per tant, no ofereix cap sortida ni realista ni justa. Ara bé, el fet d’haver estat negociat per figures significatives de “totes dues bandes” i que està sent objecte de bastant atenció per part dels mitjans de comunicació, pot ser una ocasió per fer un debat seriós sobre propostes concretes.

Finalment, no cal oblidar un element que no és nou, però que no es pot donar per descomptat: la diàriament renovada resistència del poble palestí, sense la qual no hi ha cap avenç possible. Aprofitem, doncs, les oportunitats que ens proporcionen aquests fets nous per intensificar la imprescindible solidaritat amb ella.


Publicat al nº2 de Revolta Global (desembre-gener 2004)


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del lloc RSS 2.0  |  tornar a dalt inici