,
Web de RevoltaGlobal
Arrel de la web > Notícies > Algèria: Fa 50 anys, l’execució “exemplar” d’un (...)

Algèria: Fa 50 anys, l’execució “exemplar” d’un comunista

dissabte 24 de febrer de 2007

Totes les versions d’aquest article:

  • [català]

 


per Rouge, 15/02/2007

L’11 de febrer de 1957, el militant del Partit comunista algerià (PCA), Fernand Yveton, condemnat a mort per la justícia colonial francesa per fet d’unir-se a la lluita armada per la independència d’Algèria, era guillotinat al pati de la presó de Barberousse, a Alger. La seva sol·licitud d’indult havia estat rebutjada pel president de la República, René Coty, amb l’acord del ministre de Justícia de l’època, François Mitterrand, i del cap de govern socialista, Guy Mollet.

Obrer torner, Fernand Yveton esdevingué militant de la CGT quan va entrar a treballar a la fàbrica de gas d’Alger. Aleshores, el PCA, molt estretament vinculat al PCF, tenia implantació sobretot en els àmbits obrers “europeus”, anomenats “pieds noirs”, abans que aquests sectors no acabessin basculant al camp dels ultres de l’Algèria francesa. Formació exterior al Front d’alliberament nacional, el PCA havia constituït els seus propis grups armats – els “Combatents de l’alliberament” -, que van passar ràpidament, però, sota el control de l’Exèrcit d’alliberament nacional.

Al començament de la insurrecció armada, el PCF va observar una actitud més que tímida. L’any 1956, els seus diputats van votar a favor d’atorgar “poders especials” al socialista Guy Mollet – “per tal de no trencar la unitat de les esquerres”, es justificava ja en aquells temps! -, a fi i efecte que pogués procedir a la “pacificació” del departament. De fet, Guy Mollet va utilitzar aquests plens poders per enviar el contingent a combatre en sòl algerià i a intensificar la repressió. La guerra d’independència va costar més d’un milió de morts. Tanmateix, hi hagué alguns europeus comunistes que no es van resignar a sotmetre’s als dictats de la metròpoli, com Maurice Audin, “desaparegut”, o Henri Alleg, torturat pels paracaigudistes del general Massu. Fernand Yveton formava part d’aquest grup que va romandre fidel als seus ideals: tenia 31 anys quan va ser executat. [1]

Notes

[1Sota el mandat de François Mitterrand, pervingut a la presidència de la República el maig de 1981 com a cap dels socialistes i de la “Unió de l’esquerra”, va aparèixer un petit llibre – “Mort pour l’exemple” -, recordant el calvari de Fernand Yveton. La publicació, d’una modèstia extrema i d’una difusió limitada, gairebé militant, va irritar profundament, però, l’hoste de l’Elisi. Exhumar les aventures juvenils del president en les fileres de l’extrema dreta dels anys trenta o bé recordar el seu paper com a defensor de l’ordre colonial – “L’Algérie, c’est la France” -, era certament un detall de molt mal gust. El fet que la socialdemocràcia europea s’entregui a polítics burgesos d’aquesta mena demostra millor que qualsevol discurs el grau de postració en què ha caigut el vell reformisme des de fa molt de temps. I ajuda a comprendre també evolucions més recents, en l’òrbita del social-liberalisme que coneixem prou bé. Com en el cas del “nou laborista” Tony Blair... o del “socialista de tota la vida” Javier Solana – que, per descomptat, mai no ha sabut res dels més de mil vols clandestins de la CIA, solcant el cel europeu camí dels centres de tortura subcontractats pel Pentàgon. Lluís Rabell


contacte revolta global contacte  |  contacte amb el webmaster webmaster  |  Seguir la vida del lloc RSS 2.0  |  tornar a dalt inici